Enderrocament del Rambla i reflexió
- agost 31st, 2010
- Write comment
Com molts ja ens heu advertit a través de les xarxes socials i per correu electrònic, ha començat l’enderrocament del Rambla Cinemes que tots temíem. El primer que volem expresar des d’aquest bloc és el nostre pesar i la nostra indignació amb aquest fet, i la nostra desolació en veure que la ciutat no ha sigut capaç o no ha reunit les forces necessàries per a salvar un espai dinamitzador cultural i social tan important. En segon lloc, volem explicar per quin motiu la Plataforma Salvem el Rambla no ha pogut seguir endevant amb la lluita ciutadana.
Aquesta iniciativa va nèixer unes setmanes abans de la data de tancament del Rambla Cinemes de la mà de no més de tres persones amb vinculació a algunes entitats culturals de la ciutat. És veritat que l’èxit del grup i de la pàgina al Facebook van ser impressionant, sobretot durant els primers dies. És veritat que la llista d’entitats adherides va anar creixent a un ritme trepidant. És veritat que, tot i les inclemències climatològiques, la convocatòria del dia 7 d’abril a les 7 de la tarda va reunir a centenars de persones en un acte de reivindicació cívica. És veritat que vam reunir-nos en dos ocasions amb l’Alcaldessa de la ciutat per a discutir possibles solucions i alternatives al tancament.
Però mes enllà de la catarsi mediàtica, l’equip de gestió d’aquesta Plataforma, tot i comptar amb agraïdes col·laboracions i per suposat comptant amb el suport i la simpatia de desenes d’entitats ciutadanes, mai va arribar a superar les cinc persones. A la reunió que es va celebrar i que va comptar amb la presència d’aproximadament una vintena de persones interessades, es va fer una crida de cara a trobar un equip més ferm i nombrós de voluntaris per a gestionar noves iniciatives i accions, com una possible recollida de signatures, però no va sorgir aquest equip. Possiblement nosaltres tampoc vam gestionar bé com vincular a tothom qui simpatitzava amb la Plataforma de cara a que passés a col·laborar en accions concretes.
El resultat és el que tots coneixem. Una Plataforma Salvem el Rambla molt més feble del que podria semblar després del ressó als mitjans de les accions que es van fer. Un equip massa reduït per a fer-la crèixer. Assumim la responsabilitat de, segurament, no haver fet una crida de col·laboració prou insistent quan calia, a la vegada que us emplacem a tots a una reflexió col·lectiva sobre la dificultat per a vincular-se realment amb aquells moviments amb els que es simpatitza, en una societat tant 2.0 en la que és tan fàcil adherir-s’hi de forma virtual i confiar en que altres mans que faran la feina.
Gràcies a tots. Desitjem-nos, però mirant-nos als ulls, millor sort la pròxima vegada.


